CAN PAU TORRENTS és una masia catalana, datada entre el S.XV i el S.XVI, on l’any 1723 la família Salvador va fundar el primer Jardí Botànic d’Espanya i el gabinet d’Història Natural del Principat.
La història de Can Pau Torrents com a restaurant comença a l’any de 1972. Des d’aleshores, seguint la tradició familiar, continuem oferint una cuina tradicional catalana d’alta qualitat que va variant en funció dels millors productes de temporada. Ideal per a celebracions familiars i reunions d’empresa en un ambient confortable i acollidor.
La masia, reformada modernament, té un cos central amb galeria de solana i dos cossos laterals de galeries obertes. Al costat de la casa hi ha una capella neogòtica. Durant el segle XIX va pertànyer a la família Maluquer i a principis del segle XX va passar a ser propietat de la família Torrents.
Des de l’època medieval fins al segle XVIII, la localitat de Sant Joan Despí ha estat lligat al passat agrícola i per extensió, la nostra Masia, ha estat lloc de trobada de les feines de conreu del poble i del veí Sant Feliu de Llobregat.
A finals del segle X el nucli de població a Sant Joan Despí, es consolida al voltant de l’església i de les masies disperses. Com altres testimonis del passat, avui en dia es conserven algunes de les mansions construïdes abans del segle XVIII com Can Pau Torrents.
La masia i la finca fou en el seu origen propietat de la família Salvador, a on es va fundar al 1723 el primer Jardí Botànic i el gabinet d’Història Natural del Principat, honor de l’història de les ciències naturals a Catalunya. Posteriorment el lloc va ser conegut com a Cal Baró de la Bleda, i més tard va canviar la seva denominació a Can Pau Torrents.
El gabinet d’Història Natural comptava amb importants herbaris i també amb col·leccions de fòssils, conquilles, coralls i drogues exòtiques. El seu fons, va ser recopilat en uns armaris encarregats per tal efecte pel seu fill Josep, i junt amb la biblioteca, formen part avui del Museu Salvador de l’ Institut Botànic de Barcelona.
Jaume Salvador i Pedrol (1649-1740), pertanyia a la família més famosa de botànics i apotecaris de la Il·lustració catalana i que va ser una de les figures més rellevants de les Ciències Naturals de la seva època. Es va relacionar estretament amb prestigiosos científics francesos, especialment amb els botànics. Fou membre del col·legi d’Apotecaris de Barcelona i corresponsal de l’Acadèmia Reial de Ciències de Paris.
L’any 1698 entrà a formar part del Consell de Cent de Barcelona i va participar en la defensa de la ciutat durant el setge de 1714.
